De la matèria al so
Photo Jean-Marc Lesage
Per Chantal Stigliani
(traducció Eulàlia Domenech)
-
Pianista-interprèt de concerts
Fundador de Philomuses et Pixis
De ben menuda, l'Hélène ja jugava amb la terra. La pastava i l'emmotllava, per donar-li forma. Tot cantant, suposo... En ella, aquesta associació és natural. I les declinacions resultants, corprenedores: l'Hélène és capaç de fer sorgir, d'un tros de terra, el rostre més bonic, evocador a l'instant del seu model. Sap com captar l'esguard, el somriure, i, més encara, l'ànima d'aquell que esculpeix. Aquest petit miracle s'esdevé quan l'artista té el do excepcional de donar vida a través de les mans...
Així doncs, forçosament, del bust a l'escultura, l'escultografia es va imposar per aquesta necessitat de donar vida a la forma: l'Hélène va inventar un espectacle poètic en tres dimensions on s'enllaçaven estàtues i música a l'hora que unes ombres projectades anaven ballant, tot creant un univers atemporal i immaterial a l'espai. Una nova faceta transdisciplinar, creada per ella, inoblidable.
Doneu-li pinzells: n'apareixeran quadres, llestos per parlar...
Demaneu-li una joia: troba el tema, la forma, la talla, la matèria que somieu. I sempre, evocant certa delicadesa aèria.
Quina frontera hi ha entre esculpir la matèria i el so? Com tots els àngels, té una veu bonica amb la que ha cantat i gravat les melodies composades per en Narcís, l'amor de la seva vida! L'energia comuna, originada en l'essència de la parella, trascendeix l'art.